... Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury

Fa temps que em volia llegir aquest recull de contes. M’havien regalat aquest llibre per haver participar al concurs de microrelats l’any 2018 al centre cultural Blanquerna a Madrid, pero el llibre sempre s’havia quedat amagat a un prestatage de la meva biblioteca personal, sense llegir. Potser perquè en aquesta época, amb prou feines havia començat a estudiar català, i pel meu nivel A2, aquest text em semblava massa complex. Tot i aixi, el titol del recull sempre m’havia semblat divertit e intrigant a la vegada. Al principi de tot em pensava que era un llibre de cuina ja que de “Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury” només coneixia la marca “Moulinex”, i donava per assumit que els altres també havien de ser marques d’electrodomestics per cuinar. Una altra cosa que em va despistar és la ilustracio de la portada : és la ma de un senyor que agava bastonets xinesos i esta a punt de menjar-se el que sembla un ravioli verd.

Opinio general sobre el recull

Els temes que tria el Quim Monzo son força violents i pertorbadors.

Per exemple, el conte Too choose conta la historia d’un home que s’aixeca un mati amb la necessitat de matar a algu. El problema no sap qui ni com. Es pregunta quina manera de matar seria més apropiada. Examina les seves opcions : “ Ja d’entrada vaig rebutjar el cotxe : aixafar algu, a cent per hora en un carrero fosc, em va semblar massa difícil per un aprenent possiblement maldestre, i comprometedor. Les armes blanques em semblaven brutes. La mitjà al coll, sórdida.” Seguim el protagonista en búsqueda de la seva victima : camina pels carrers, observant a la gent per trovar la seva victima perfecte. El conte és molt sordid. Comprenen amb l’ultima frase, “al cotxe, mentre arrencava em preguntava si la vegada seguent em seria tan fácil com aquesta”, que l’home es convertirá en un assesi en serie.

Un altre tema recurrent del recull és la frustracio sexual d’alguns protagonistes, que és torna completamente obsesiva. M’ha semblat incessari i poc interessant el conte “la Carta » que tracta de una dona que envia una carta al seu ex xicot/marit per contar-li tot el que li fa el seu nou novio. Es com si l’autor només tenia un objetiu mentre escrivia aquesta historia : escandalitzar el lector. A mi no em molesta en absolut els texts xocants si serveixen per transmetre un missatge. Aqui, nonobstant, no era el cas.

El lector dificilment pot empatizar amb els protagonistes : la majoria no tenen nom, i no son, ni amables ni patetics. La perdua d’identitat és de fet un altre tema del recull, que apareix sobretot en els contes Pressec de poma i Globus.

Una cosa que m’ha agradat dels contes es les referencies que fa l’autor a cançons i grups musicals. En un conte, parla de Russian Lullaby de Dizzy Gillespie. No coneixia aquesta peça musical i l’he escoltat mentre llegia el conte per posar-me al mateix ambient. Una altra cosa que m’ha agradat molt com a cinéfila és que 2 contes tenen lloc a cines (Nines russes, Un cinema) i també el fet que l’autor sembla dominar altres idomes (francés, anglès). N’hi ha un conte en que es troba paraules en francés en mig d’une frase en català, i m’ha agradat aquesta barreja de llengues.

També m’ha agradat el fet que els llos canvien : alguns contes tenen lloc a Barcelona o els seus voltants, altres en un tren a Noruega (la Dama Salmo) o a un poble perdut dels Pirineus ( Thomson, Braun, Corbero, Philishave).

Els meus 3 contes preferits

He triat els meus 3 relats preferits del recull. Ara us en parlaré més en detall :

Redaccio

El primer relat es el que més m’ha impactat. Es la historia de un nen que parla en primera persona. Sembla un extracte del seu diari intim, ja que les primeres paraulesn en italic, son : « Que vaig fer diumenge ». Sembla un diumenge qualsevol, la familia s’en va a passejar, després venen els tiets a casa a dinar… M’ha fet pensar al conte de la Jenn Diaz que havia llegit.

El nen parla dels seus pares, de la relacio que cadascu té amb l’altre. Es veu el machisme : sempre cuina la dona, mentre el pare esta veient un partit de futbol. El pare pasa una mica de tot.

Pero el conte acaba d’una forma violenta : el pare mata la mare després d’una barella, tot i que el nen no s’en adona, el lector ho enté : el pare l’enterra en el jardi i la policía arriba a casa per arrestar el pare. Al nen l’envien a viure amb el seu cosi, que el pega.

Thomson, Braun, Corbero, Philishave

Aquest relat m’ha fet pensar en el conte del Pere Calders, “L’imprevist a la casa n°10”. Conta la historia de un escriptor que arriba al seu xalet de muntanya. Entenim que ha vingut al poble per trobar inspiracio, . El que més m’ha agradat d’aquest conte és l’ambient. El Quim Monzo descriu perfectament la solitud d’aquest home, la bellesa del paisatge : “ Va descorrer les Cortines de la sala : al mig d’un cercle de muntanyes nevades, el poble s’arraulia al Fons de la vall, com de pessebre”. Es l’hivern, fa molt de fred i l’home intenta engegar la calefacio del pis, pero no funciona. Després tot el conte es una successio de problemas tecnics, de la tele que només capta una cadena italiana : “ El presentador es va acomiadar en italà. També van ser en italià els anuncis. No en va tenir cap dubte : havia sintonitzat la Rai.” fins la maquina d’afeitar que es trenca. Al final de tot es trenca la seva maquina d’escriure.

El nord del sud

Aquest recull, massa curtet, conta la historia d’un protagonista que creu que es separaren amb la seva dona. Imagina lo que canviara, el que ja no tindra de bo : “l’N sabia que d’aleshores endava,t s’havien acabat per sempre més els caramels compartits, la melmelada dels diumenges al mati, la passejada del capvespre, els petons a l’ascensor, les rialles a l’hipodrom, les dues entrades de cine amagades ara sota el Barret, ara sota el tovello” i també de dolent “ S’haurien acabat, per sempre més, les visites de parents arrugats i amics saberuts que omplien de cendra el parquet en sopars de compromis. S’haurien acabat les mitges al sofa, els consells fora de to, els cabells a la pica, les exigencias intempestives.”

Imagina el que passara : “Es clar que, a la llarga, el gebre es desfaria en aigua, i vindrien els partits dels dijous, les timbres dels dissabtes, les llaunes de cerveza sota el llit, els peus sobre la taula, l’esmorzar amb xampany abans d’anar a dormir”.

Al final la seva dona torna a casa, i el protagonista enté que es quedaren junts, amb tot el que comporta de bo i de dolent. El conte acaba amb la parella besant-se.